Definicions breus i clares dels termes que surten quan escriviu un treball, un correu o un text per al web en català, cadascuna enllaçada amb l’eina que hi ajuda.
Aquest glossari defineix 22 termes que busquen més sovint les persones que escriuen en català: de la paràfrasi, el plagi i les cites bibliogràfiques fins al DIEC2, els accents diacrítics, l’ela geminada, els pronoms febles, el registre i el tractament. Cada definició fa entre 40 i 60 paraules, usa exemples en català, esmenta la norma de l’IEC quan escau i enllaça amb l’eina d’AdeptWrite que hi ajuda.
Resum breu i autònom que obre un article de recerca o un treball de fi de grau, i que sol cobrir el context, l’objectiu, el mètode, els resultats principals i la conclusió. S’escriu al final, amb frases completes, i sovint s’acompanya de paraules clau. El lector hi decideix si val la pena llegir el treball sencer.
Accent que distingeix dues paraules que s’escriuen igual: bé (adverbi) i be (animal), és (verb) i es (pronom), què i que. Des del 2016 només es manté en un grup reduït de monosíl·labs, com bé, és, mà, més, què, sé, són, té i vós; es va suprimir en dona, neta, adeu o os.
Elisió de la vocal final d’una paraula davant d’una altra que comença per vocal o per h muda: l’home, d’aigua, m’agrada. Afecta l’article, la preposició de i els pronoms febles. L’article femení no s’apostrofa davant de i o u àtones: la idea, la unió, la història.
Llista de les fonts utilitzades al final d’un treball, ordenada i formatada segons un estil de cita; normalment s’ordena alfabèticament pel cognom de l’autor. Cada entrada indica autor, any, títol i dades de publicació, més el DOI o l’adreça web si n’hi ha, perquè el lector pugui trobar cada font.
Paraula o construcció del castellà usada en català on la llengua té forma pròpia: «tinc que marxar» en lloc de «he de marxar», «entonces» en lloc de «llavors», «vale» en lloc de «d’acord». Es poden evitar consultant el DIEC2 i el servei Optimot de la Generalitat, i un corrector que en tingui la llista els pot marcar.
Referència breu dins del text que identifica la font d’una cita literal, d’una paràfrasi o d’una dada, per exemple (Badia, 1994, p. 45) en estil APA. Remet a una entrada completa de la bibliografia. Cada estil escriu noms, anys i pàgines de manera diferent, així que seguiu el que us demani el professorat o la revista.
Paraules i locucions que mostren com es relaciona una idea amb la següent: addició (a més, també), oposició (però, tanmateix), causa i conseqüència (per tant, així doncs), ordre (en primer lloc, finalment) i exemple (per exemple). Ben usats guien el lector; si en poseu a cada frase, el text es torna mecànic. Els que obren frase solen anar seguits de coma.
Segona edició del Diccionari de la llengua catalana de l’IEC, el diccionari normatiu del català, consultable en línia a dlc.iec.cat. Fixa l’ortografia, la categoria gramatical i el sentit de cada paraula. El diccionari ortogràfic d’AdeptWrite no n’és la versió oficial: per a un dubte concret, la referència és el DIEC2.
Grup consonàntic l·l, escrit amb punt volat (·) entre dues eles, que es pronuncia com una ela llarga: col·legi, intel·ligent, il·lusió. No s’ha de confondre amb «l.l» ni amb dues eles seguides («ll»), que representen un altre so. En un teclat habitual s’escriu amb una combinació de tecles o amb l’autocorrecció.
Pla d’un text fet abans d’escriure l’esborrany: els apartats principals, l’ordre i les idees clau de cadascun, normalment en forma de llista jeràrquica. Un bon esquema manté lògica l’argumentació, evita que els apartats se solapin i accelera la redacció, perquè ompliu una estructura en lloc de mirar una pàgina en blanc.
Conjunt de regles per citar les fonts dins del text i llistar-les al final. L’APA 7 és habitual en psicologia i educació; Harvard és una família d’estils autor-any; Chicago s’usa en història i edició; la UNE-ISO 690 és l’adopció espanyola de la norma ISO que fan servir moltes universitats. La facultat o la revista decideix quin toca.
Institut d’Estudis Catalans, l’acadèmia que fixa la normativa del català mitjançant la seva Secció Filològica: l’IEC publica l’Ortografia catalana, la Gramàtica de la llengua catalana i el DIEC2. Quan hi ha dubte sobre una forma, la referència última és la seva norma, no un corrector, ni el d’AdeptWrite ni cap altre.
Mesura estimada de la facilitat de lectura d’un text, calculada amb fórmules que combinen la llargada de les frases i la de les paraules o de les síl·labes. És només una referència: una puntuació baixa no vol dir que el text sigui dolent. AdeptWrite indica sempre la fórmula que aplica.
Revisió de l’ortografia aprovada per l’IEC el 2016, que va substituir les Normes ortogràfiques del 1990. El canvi més visible és la reducció dels accents diacrítics: s’escriu dona, neta, adeu i os sense accent. També actualitza la grafia dels manlleus, l’ús del guionet i altres detalls de la grafia.
Reformulació d’un passatge amb paraules i una estructura de frase diferents, sense canviar-ne el sentit. Sol tenir una llargada semblant a l’original, a diferència del resum, que condensa. En un treball acadèmic, la paràfrasi continua necessitant una cita de la font; si no se cita, compta com a plagi encara que s’hagin canviat totes les paraules.
Presentar com a propis les paraules, les idees o les dades d’una altra persona sense citar-ne la font. Inclou copiar frases sense cometes, canviar només alguns sinònims, reutilitzar un treball propi sense dir-ho i traduir un text d’una altra llengua sense citar-lo. Les conseqüències a la universitat depenen de la normativa de cada centre i poden anar del suspens del treball a sancions disciplinàries.
Pronoms àtons (em, et, es, ens, us, el, la, li, en, hi…) que substitueixen complements i s’agrupen al voltant del verb: «Li’n parlaré», «Dona-me’l». Les seves combinacions i el seu ordre són una de les dificultats més grans del català, i un dels llocs on més errors fa l’IA quan escriu en aquesta llengua.
Grau de formalitat d’un text segons la situació, el destinatari i el canal. Una sol·licitud a l’ajuntament demana un registre formal; un missatge a un amic, un d’informal. El registre afecta el vocabulari, la sintaxi i el tractament. Mantenir-lo coherent a tot el text és tan important com triar-lo bé.
Versió abreujada d’un text que conserva només les idees principals, amb paraules pròpies. És molt més curt que l’original i deixa de banda exemples i incisos. Igual que la paràfrasi, un resum de l’obra d’algú altre necessita una cita quan l’aprofiteu en un text vostre, encara que no en quedi cap frase literal.
Centre de Terminologia de la llengua catalana, que coordina i publica la terminologia dels àmbits especialitzats: informàtica, dret, medicina, economia i molts d’altres. El seu cercaterm (termcat.cat) ajuda a triar el terme català adequat, per exemple en un TFG, i a no substituir un terme tècnic per un sinònim aproximat.
Text redactat, totalment o en part, per un model de llenguatge. Pot sonar genèric o encarcarat i cometre errors de català (calcs, apostrofació, pronoms). Els detectors d’IA donen només una estimació, no una prova, i fallen sobretot amb textos curts o traduïts. Convé revisar-lo, citar-ne les fonts i seguir la normativa de la vostra institució.
Manera d’adreçar-se a l’interlocutor: tu en el registre informal, vostè en el formal i de distància, i vós, un tractament de respecte que avui es fa servir sobretot en instruccions, programari, publicitat i atenció al client. Cal mantenir el mateix tractament de principi a fi i fer-lo concordar amb els verbs i els pronoms.
L’Institut d’Estudis Catalans, mitjançant la Secció Filològica. L’Ortografia catalana del 2016, la Gramàtica de la llengua catalana i el Diccionari de la llengua catalana (DIEC2) són les seves obres normatives. Els correctors, el d’AdeptWrite inclòs, només hi apliquen regles i no en són una autoritat.
Només en un grup reduït de paraules, com bé, és, mà, més, què, sé, són, té i vós. L’Ortografia del 2016 va suprimir els altres: ara s’escriu dona, neta, adeu i os. Si dubteu d’una forma concreta, consulteu-la al DIEC2.