Com funciona la comparació
L'eina divideix cada text en paraules i busca la subseqüència comuna més llarga entre les dues. Tot el que és a la versió nova però no a la vella és una inserció; el que només és a la vella, una supressió. La resta s'ha mantingut. Així, un canvi d'ordre se sol veure com una supressió i una inserció de la mateixa paraula.
Què compara i què ignora
Es comparen paraules, no lletres. Les majúscules i els signes de puntuació no es consideren al moment d'emparellar paraules: «Dijous,» i «dijous» són la mateixa. Per això, si només heu canviat una coma o una majúscula, l'eina pot dir que els textos són idèntics. Si aquests detalls importen (en un text legal, per exemple), llegiu-ne també les dues versions.
El percentatge de semblança
És una xifra senzilla: les paraules que els dos textos comparteixen en relació amb la mida total d'ambdós. No és una mesura de plagi ni de qualitat, i dos textos curts amb pocs canvis poden donar valors molt diferents. Serveix per orientar-vos, no per decidir.
Això no és un detector de plagi
El comparador només compara els dos textos que hi enganxeu. No consulta internet ni cap font. Si voleu cercar coincidències d'un text amb fonts en línia, useu el detector de plagi, que explica el seu mètode i els seus límits.
Consells
- Enganxeu sempre l'original a l'esquerra i la versió nova a la dreta, per interpretar bé afegides i eliminades.
- Per a textos molt llargs, compareu-los per apartats: dos textos molt llargs es comparen amb un algorisme simplificat que marca tot com a canviat.
- Si els textos vénen de programes diferents, uniformeu-ne abans els espais dobles i els salts de línia, que poden generar diferències que no són de contingut.
Per a què no és adequat
No és un programa de control de versions ni un editor de canvis amb historial: no desa res. Tampoc no entén el sentit, de manera que si una frase s'ha reordenat o reescrit només en part, veureu supressions i insercions, no un «moviment» de la frase.