Què detecta un corrector ortogràfic i què no
Compara cada paraula amb una llista. Si no hi és, la marca i proposa les més properes. Així troba errades de teclat («tetx») i formes inventades. No entén el context: si escriviu «mes» quan volíeu dir «més», les dues són paraules vàlides i passen el filtre. Per a errors de frase, useu el corrector gramatical.
L'ortografia del 2016: els accents que ja no es posen
L'IEC va reduir el 2016 els accents diacrítics. Es mantenen en pocs mots, com bé, déu, és, mà, més, món, pèl, què, sé, sí, sòl, són, té, ús i vós. Se'n van suprimir d'altres. Molta gent encara escriu les formes velles:
| Forma antiga | Forma actual |
|---|---|
| dóna | dona |
| néta | neta |
| adéu | adeu |
| ós | os |
Altres dubtes freqüents
- Ela geminada: s'escriu amb punt volat, col·legi, il·lusió, no amb un punt normal (col.legi).
- Perquè i per què: la conjunció s'escriu en una paraula amb accent (ho faig perquè vull); la pregunta, en dues (per què véns?).
- Castellanismes: entonces és aleshores o llavors; vale és d'acord; tinc que marxar és he de marxar.
Teclejar el punt volat és poc intuïtiu en molts teclats: a Windows, per exemple, es pot escriure amb la combinació Alt+0183. Consulteu les guies d'ortografia per a més casos.
Quan consultar l'autoritat
Un corrector automàtic mai no substitueix una font normativa. Per a un dubte normatiu, el criteri el fixa l'IEC i, per a una paraula concreta, el DIEC2. També podeu comprovar una paraula amb el diccionari ortogràfic d'AdeptWrite.
Un flux de treball recomanat
- Escriviu el text i feu una primera lectura vosaltres.
- Passeu el corrector ortogràfic i apliqueu només els canvis que enteneu.
- Repasseu la gramàtica i la puntuació amb l'eina corresponent.
- Feu una darrera lectura en veu alta abans de lliurar o publicar.
Límits
És una comprovació de paraules i regles, no una correcció de redacció. Pot marcar noms propis, topònims o terminologia que no són al diccionari, i no sap distingir entre variants dialectals quan totes dues són vàlides.