Signes de puntuació en català: coma, dos punts, cometes i punt volat

En català la coma separa incisos, enumeracions i vocatius, però mai el subjecte del verb; el punt i coma i els dos punts organitzen la frase; les cometes de primer ordre són les angulars « »; i les preguntes i exclamacions només porten signe de tancament, a diferència del castellà. A part, l'ela geminada s'escriu amb punt volat (l·l), no amb punt ni guió.

Com es puntua en català? La resposta en curt

Els signes de puntuació en català funcionen com en la resta de llengües romàniques, amb quatre particularitats que convé saber des del primer dia: les interrogacions i les exclamacions només porten el signe de tancament (Vens?, no ¿Vens?); les cometes habituals són les angulars («com aquestes»); la coma no s'escriu entre el subjecte i el verb; i l'ela geminada duu un punt volat (col·legi). La referència normativa és l'Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2016), que és el text de referència d'aquesta guia i del corrector ortogràfic d'AdeptWrite.

La resta d'aquesta guia fa un recorregut signe per signe, amb exemples correctes i incorrectes, un apartat sobre com teclejar el que no surt directament al teclat i una llista de comprovació.

Taula resum

El punt

El punt tanca l'oració i, si és a final de paràgraf, l'enunciat sencer. Hi ha tres usos que provoquen dubtes:

• Després de les cometes: quan la cita és un fragment dins la frase, el punt de la frase va darrere del tancament: «La directora va dir que “el curs comença el 9 de setembre”.» Quan la cita és una frase sencera que acaba amb signe propi, aquest signe es manté dins les cometes.
• Les abreviatures porten punt (pàg., núm., etc.) però els símbols no (kg, km, cm, h). Si l'abreviatura tanca la frase, no es dobla el punt.
• En xifres: el punt separa els milers (1.500 euros) i la coma, els decimals (3,5 %), a l'inrevés de l'anglès. Més avall, a l'apartat de números, hi ha més exemples.

La coma

La coma és el signe on més s'erra. Sis casos en què cal i tres en què no cal solucionen quasi tots els dubtes.

Quan cal la coma

1. Enumeracions: «Vam comprar pa, formatge, olives i vi.» Davant de l'última i no es posa coma (en català no s'usa la coma d'Oxford).
2. Incisos i aposicions: «La Ferrer, professora de Tarragona, ha guanyat el premi.»
3. Vocatius: «Joan, tanca la porta.» «Tanca la porta, Joan.»
4. Connectors a l'inici de la frase: «Tanmateix, no va venir.» «Per tant, ens quedem.»
5. Davant de conjuncions adversatives: «Volia venir, però no va poder.» «No ho va fer ell, sinó ella.»
6. Oracions subordinades antepostades: «Quan arribi el correu, us truquem.»

Quan NO cal la coma

• Entre el subjecte i el verb. Incorrecte: «Els alumnes de tercer, han aprovat.» Correcte: «Els alumnes de tercer han aprovat.»
• Entre el verb i el seu complement. Incorrecte: «Va dir, que vindria.» Correcte: «Va dir que vindria.»
• **Davant de que completiu (que introdueix l'objecte): «Crec que** tens raó.»

Abans i després

Abans: «Sempre que puc, i el temps m'ho permet vaig a la platja d'Arenys.» Després: «Sempre que puc, i el temps m'ho permet, vaig a la platja d'Arenys.»

L'inciso i el temps m'ho permet queda obert per una coma i s'ha de tancar amb una altra. Un truc de comprovació: traieu l'inciso mentalment; si el que queda es pot llegir sense, les dues comes calen.

Abans: «La nova biblioteca, de la ciutat és gran.» Després: «La nova biblioteca de la ciutat és gran.»

El punt i coma

El punt i coma és una pausa més forta que la coma i més feble que el punt. Té dos usos clars:

• Separar parts d'una enumeració que ja contenen comes: «Hi havia la Marta, de Girona; en Pau, de Lleida; i la Júlia, de Tortosa.»
• Unir dues oracions estretament relacionades: «A l'hivern fa molt fred; a l'estiu, una calor insuportable.»

Davant de connectors com tanmateix, per tant o així doncs, el punt i coma és habitual: «Vam esperar una hora; tanmateix, no va venir ningú.»

Els dos punts

Introdueixen una enumeració, una explicació, una conseqüència o una cita. Dos aspectes característics:

• La inicial següent va en minúscula, tret que sigui un nom propi, una cita en estil directe o el començament d'un text nou: «Hi havia tres motius: el cansament, la pluja i la distància.»
• A les cartes i correus, es posen després del tractament: «Benvolguda senyora:» o «Estimat Pere:». El text de sota comença en una línia nova.

Incorrecte: «Necessito: pa, llet i sucre» (els dos punts trenquen una oració que ja és completa sense ells). Correcte: «Necessito pa, llet i sucre» o «Necessito tres coses: pa, llet i sucre».

Interrogació i exclamació: sense signe d'obertura

És potser la diferència més visible respecte del castellà. En català es posa només el signe de tancament: Com et dius?, Quin dia més bonic! No s'escriu mai ¿ ni ¡.

És una convenció que difereix de la del castellà. Si veniu del castellà i hi poseu l'obertura per costum, només cal que l'esborreu.

En xarxes socials és habitual repetir signes (!!!), però en un text formal n'hi ha prou amb un de sol.

El guió i la ratlla

• El guió curt (-) s'usa en paraules compostes que ho demanen (franco-alemany, anglo-saxó) i per partir paraules a final de línia. També apareix en alguns pronoms enclítics: dona-m'ho, fes-ho, dona'ls-ho.
• La ratlla o guió llarg (—) s'utilitza per als incisos («La casa —vella i gran— era al poble») i per als diàlegs en narrativa. Obre cada intervenció i no es tanca en acabar-la: «—Vens? —va preguntar el pare.»

No els confongueu: el guió curt no serveix per obrir i tancar incisos, i un inciso entre dues comes pot ser una alternativa més discreta que la ratlla.

Les cometes: angulars primer

En català, les cometes de primer ordre són les angulars « » (també dites llatines o franceses). Per citar dins d'una cita s'usen les anglesas dobles (“ ”) i, a un tercer nivell, les simples (‘ ’).

• «El professor va dir: “Llegiu el capítol segon”.»
• Les angulars s'escriuen sense espai entre el signe i la paraula: «cita», no « cita ».
• S'usen per a cites, mencions d'un mot («la paraula “gat”») i títols d'articles, capítols o poemes. Els títols de llibres, pel·lícules i obres majors se solen posar en cursiva.

Els punts suspensius

Són tres punts seguits (…) i indiquen una frase interrompuda, una pausa o una enumeració oberta. No se n'escriuen quatre ni més. Hi ha usos formals i informals:

• Frase inacabada: «Si jo fos tu…»
• Omissió en una cita: «La llengua catalana […] té una llarga tradició literària.» (entre claudàtors)
• Enumeració oberta: «Van venir els oncles, els cosins…» Aquí no s'hi afegeix etc., perquè diria el mateix dues vegades.

L'apòstrof

L'apòstrof marca la supressió d'una vocal davant d'una altra vocal o d'una h muda: l'amic, d'aigua, m'agrada, s'hi. Davant d'h muda s'apostrofa (l'hotel, l'home), però no davant d'i o u àtones al femení (la universitat, la idea). Les contraccions, en canvi, són obligatòries: al (a + el), del (de + el), pel (per + el), dels, pels. No es diu mai «a el», «de el», «per el». La guia de paraules que es confonen hi torna.

El punt volat de l'ela geminada (l·l)

L'ela geminada és una l doble pronunciada en dos temps, en paraules com col·legi, il·lusió, intel·ligent, paral·lel o novel·la. S'escriu amb un punt volat (·) entre les dues eles. Mai no s'escriu amb:

• punt baix (col.legi);
• guió (col-legi);
• una sola ela (colegi, que és la forma castellana).

Unicode té també un caràcter especial, ŀ (U+0140), pensat per a l'ela geminada, però gairebé no s'usa a l'escriptura corrent. Per a un document, el punt volat de tota la vida (U+00B7) és la forma segura.

Com teclejar-lo

El punt volat no és a la majoria de teclats, i aquesta és la causa de molts «col.legi» en lloc de «col·legi». Les possibilitats més comunes:

El vostre teclat pot tenir una altra combinació; consulteu la visualització del teclat del sistema operatiu. Si ja teniu un text amb punts baixos, podeu corregir-lo amb l'eina de cercar i substituir (cerqueu l.l i comproveu cada cas abans de substituir, perquè en alguns textos és la fi d'una frase).

Les entrades col·legi o col.legi, il·lusió o ilusió i intel·ligent o inteligent expliquen la regla de cadascun.

Per escriure les cometes, la ratlla i els punts suspensius:

Números, hores i percentatges

• Decimals: coma. 3,5 euros, 12,75 %.
• Milers: punt o espai. 1.250 o 1 250.
• Percentatge: s'escriu amb un espai entre la xifra i el signe (50 %).
• Data: 1 de novembre de 2026 o 01/11/2026.

Errors freqüents

1. Coma entre subjecte i verb. «L'alumna que va arribar tard, es va disculpar.»
2. ¿ i ¡ d'obertura, per costum del castellà.
3. Cometes anglesas en lloc d'angulars en un text editorial català. Les anglesas són freqüents en l'ús informal; en textos formals i editorials es prefereixen les angulars.
4. Punt baix en lloc de punt volat: col.legi.
5. Quatre punts suspensius o etc. darrere dels suspensius.
6. Majúscula després dels dos punts sense motiu: «Hi ha dos motius: El primer…»
7. Falta de la segona coma de l'inciso.

Llista de comprovació

1. Cada pregunta i exclamació només porta el signe de tancament.
2. No hi ha coma entre el subjecte i el verb ni davant del que completiu.
3. Cada inciso està tancat per dos signes (comes, ratlles o parèntesis).
4. Les cites usen « » i les cites internes “ ”.
5. Les eles geminades porten punt volat (·).
6. Els punts suspensius són només tres.
7. Els decimals duen coma.

Com us poden ajudar les eines d'AdeptWrite

El corrector gramatical català revisa la gramàtica, l'ortografia i la puntuació amb un model d'intel·ligència artificial, marca cada canvi i el podeu acceptar o rebutjar. Els límits d'ús, com ara els 6.000 caràcters per execució, són a la mateixa pàgina. El corrector ortogràfic català s'executa al navegador, i entre les regles mecàniques conté la de l'ela geminada (punt baix o guió en lloc de punt volat), els espais abans de signes de puntuació, els espais dobles, les cometes i l'apòstrof. No és un corrector «oficial» de l'IEC; es basa en el diccionari Hunspell de Softcatalà i en les regles de l'Ortografia catalana del 2016.

Cap d'aquestes eines decideix per vosaltres on cal una coma: la puntuació depèn del sentit, i cal una lectura final del text. Una pràctica útil és llegir-lo en veu alta i posar una marca allà on respireu.

Resum

• Només signe de tancament a les preguntes i exclamacions.
• Cometes angulars « » primer, anglesas “ ” dins.
• Cap coma entre el subjecte i el verb; les dues comes de l'inciso, sempre.
• L'ela geminada s'escriu amb punt volat: col·legi.
• Tres punts suspensius, mai quatre.

← Totes les guies