Tu, vós i vostè: com adreçar-se a algú en català
En català, el tractament per defecte és tu: és el més habitual entre companys, amb molts professors i en moltes feines. Vostè s'usa per marcar distància o respecte (persones grans, clients, administració, cartes formals) i porta el verb en tercera persona. Vós és un tractament de cortesia que avui és rar i queda sobretot en registres cerimonials, literaris i en algunes parles.
Quin tractament cal fer servir en català?
Fer servir _tu_ si la relació és propera o horitzontal, _vostè_ si voleu mostrar respecte o distància, i deixar _vós_ per a casos molt concrets. No hi ha una norma única que digui qui mereix cada forma: depèn de l'edat, de la relació, del context i del lloc. Per això aquesta guia dona criteris pràctics i exemples de correu, no una llista tancada.
| Forma | Verb | Quan s'usa | Exemple |
|---|---|---|---|
| Tu (singular) | 2a persona del singular | Amics, família, companys, molts professors i caps | «Pots enviar-me l'informe?» |
| Vostè (singular) | 3a persona del singular | Respecte o distància: persones grans, clients, administració | «Pot enviar-me l'informe?» |
| Vós (singular de cortesia) | 2a persona del plural | Cerimonial, literari, algunes parles | «Podeu enviar-me l'informe?» |
| Vosaltres (plural) | 2a persona del plural | Grup informal | «Podeu venir demà?» |
| Vostès (plural) | 3a persona del plural | Grup formal | «Poden venir demà?» |
Tu: el tractament més habitual
En català, _tu_ té un abast ampli. S'usa entre amics, parents i companys, però també amb molts professors a l'institut i a la universitat, amb caps i companys de feina i amb moltes persones que no coneixeu, sobretot si són de la vostra edat o més joves. En la majoria de contextos del dia a dia, passar a _vostè_ pot sonar distant, o fins i tot incòmode, si l'altra persona espera _tu_.
La regla pràctica és simple: si dubteu i el context és quotidià, tractar de _tu_ rarament ofèn; si el context és formal o l'altra persona és gran, demaneu-ho o espereu que ho indiqui.
Un detall útil: moltes persones canvien de tractament amb una frase del tipus «Em pots tractar de tu» o «No cal que em tracti de vostè». Seguiu la indicació immediatament.
Vostè: respecte i distància
_Vostè_ és el tractament de cortesia més viu en català. Es construeix amb el verb en tercera persona del singular, i els pronoms febles també canvien:
- Tu: «Et trucaré demà i et diré quan et va bé.»
- Vostè: «El trucaré demà i li diré quan li va bé.»
Aquí teniu la correspondència dels pronoms més freqüents:
| Tu | Vostè | |
|---|---|---|
| Complement directe | et | el / la |
| Complement indirecte | et | li |
| Possessiu | teu, teva | seu, seva |
| Imperatiu | «Digues-me» | «Digui'm» |
Quan és habitual fer servir _vostè_:
- amb persones grans que no coneixeu, sobretot en comerços, consultes mèdiques o finestretes;
- amb clients nous, en un primer contacte professional;
- en cartes i sol·licituds a l'administració, a un jutjat o a una institució;
- amb càrrecs i autoritats, quan el protocol ho demana;
- amb un docent o un tutor que ha deixat clar que prefereix aquest tractament.
També és fàcil de caure en una barreja de tractaments dins d'un mateix text: començar amb «Benvolgut senyor Puig» i continuar amb «Et demano que m'enviïs...». Trieu un tractament i mantingueu-lo de principi a fi.
Vós: què és i on té ús real
_Vós_ és un tractament de cortesia antic: s'usa amb el verb en segona persona del plural però es refereix a una sola persona («Vós sou benvingut»). Avui, en la llengua general, és un tractament poc freqüent i el trobareu sobretot a:
- textos literaris, històrics i religiosos, on conserva un to solemne;
- protocol i cerimonial, en algunes fórmules molt formals;
- algunes parles locals, on, segons les descripcions dialectals, el _vós_ de respecte pot sobreviure de manera residual (s'esmenten sovint les Illes Balears i l'Alguer). L'ús varia molt segons la generació, el poble i la família; no ho doneu per sentat.
També hi ha un fet ortogràfic: _vós_ és una de les paraules que mantenen l'accent diacrític després de la reforma de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) del 2016, igual que _bé, déu, és, mà, més, món, pèl, què, sé, sí, sòl, són, té, ús_. Per tant, s'escriu vós i no vos quan és el pronom tònic de respecte. Podeu comprovar les formes normatives al Diccionari de la llengua catalana de l'IEC i l'Ortografia catalana al web de l'Institut d'Estudis Catalans.
Recomanació per a un text de feina o d'estudi: no feu servir _vós_ per mostrar respecte a un professor o a un client. Sonaria arcaic o, pitjor, es podria llegir com un plural. Trieu _vostè_.
Un cas diferent: «vos» i el plural
Atenció a no confondre _vós_ (pronom de respecte singular) amb el pronom feble vos, que és la forma àtona de _vosaltres_ en alguns registres escrits («Us/Vos agraeixo la vostra atenció»). A la llengua estàndard moderna es prefereix us: «Us envio el document». En algunes varietats, com ara parts del País Valencià i de les Illes, és més habitual trobar vos en alguns contextos.
Correu a un professor: quin tractament i quina salutació
Cap norma universal diu «tutegeu els professors» o «tracteu-los de vostè». A la pràctica, molts docents d'institut i de universitat de Catalunya i les Illes accepten _tu_, però alguns esperen _vostè_, sobretot en el primer correu. Una bona estratègia: al primer correu, fer servir _vostè_ amb una salutació neutra, i canviar si el professor respon de _tu_.
Exemple 1. Primer correu a una professora (formal, vostè):
Assumpte: Consulta sobre l'entrega del treball de Sociologia
Benvolguda professora Ferrer,
Soc la Júlia Soler, de segon de Sociologia, grup 2. Voldria saber si em permet lliurar el treball dos dies més tard, perquè he estat de baixa per grip. Puc enviar-li un justificant.
Gràcies per la seva atenció.
Cordialment, Júlia Soler
Exemple 2. Segon correu, un cop la professora ha respost de _tu_:
Hola, Marta:
Gràcies per la resposta. Et lliuro el treball dilluns a primera hora.
Fins aviat, Júlia
Correu a un client: formal però proper
En el món professional, el _tu_ és molt habitual entre empreses petites, startups o equips joves; amb clients nous o en sectors com banca, dret o salut, sovint es comença amb _vostè_.
Exemple 3. Primer contacte amb un client (vostè):
Assumpte: Pressupost de la reforma del local
Bon dia, senyor Ribas:
Li escric per fer-li arribar el pressupost de la reforma que vam comentar dimarts. Hi trobarà el detall de les partides i els terminis previstos. Si ho desitja, podem concretar una visita al local aquesta setmana.
Quedo a la seva disposició.
Salutacions cordials, Anna Vidal Estudi Vidal i Fills
Exemple 4. Client amb qui ja hi ha confiança (tu):
Hola, Jordi:
T'envio el pressupost actualitzat. Si et va bé, la visita la podem fer dijous.
Una abraçada, Anna
Correu a un desconegut o a una institució
Quan no sabeu qui rebrà el correu (una oficina, un departament, una adreça genèrica), useu fórmules neutres i el _vostè_ o formes impersonals.
| Situació | Salutació | Comiat |
|---|---|---|
| Persona concreta, home | Benvolgut senyor Pons: | Cordialment, |
| Persona concreta, dona | Benvolguda senyora Pons: | Cordialment, |
| No se sap el nom | Benvolguts senyors: / Benvolgut/da: | Atentament, |
| Equip o departament | Bon dia: / Benvolgut equip de Recursos Humans: | Salutacions cordials, |
| Amic o company | Hola, Marc: / Estimat Marc: | Una abraçada, / Fins aviat, |
| Càrrec o autoritat | Molt Honorable..., Il·lustríssim... (segons el protocol) | Amb el degut respecte, |
Alguns detalls d'escriptura:
- Després de la salutació es posa dos punts (:) o una coma, mai un punt. «Benvolguda senyora Pons:»
- Senyor i senyora s'escriuen en minúscula dins la frase i s'abreugen _Sr._ i _Sra._ davant el cognom.
- El comiat porta coma al final i el nom a la línia següent.
- Estimat/Estimada és proper i s'usa amb persones conegudes; Benvolgut/Benvolguda és més formal i funciona amb desconeguts.
Exemple per a un desconegut:
Benvolguts senyors:
M'adreço a vostès per demanar informació sobre els cursos de català per a adults que ofereix el seu centre.
Atentament, Pau Serra
Canviar d'un tractament a un altre sense errors
Canviar un text de _tu_ a _vostè_ no és només substituir un pronom: cal tocar el verb, els pronoms febles i els possessius. Un exemple de canvi de registre:
| Tu | Vostè |
|---|---|
| «Si t'interessa, et puc enviar la informació.» | «Si l'interessa, li puc enviar la informació.» |
| «Digues-me quan et va bé.» | «Digui'm quan li va bé.» |
| «Gràcies per la teva ajuda.» | «Gràcies per la seva ajuda.» |
| «Has rebut el meu missatge?» | «Ha rebut el meu missatge?» |
Els errors més freqüents són:
- Barrejar tractaments: «Li escric per demanar-te...».
- Posar _vostè_ amb el verb en segona persona: «Vostè pots venir» (correcte: «Vostè pot venir»).
- Escriure _vós_ amb verb singular: «Vós pot» (correcte: «Vós podeu»).
- Oblidar els possessius: «la teva atenció» dins d'un text amb vostè (correcte: «la seva atenció»).
- Traduir literalment del castellà: _usted_ i _vostè_ coincideixen en l'esperit, però en català el _tu_ s'estén a més situacions.
Com us poden ajudar les eines d'AdeptWrite
Si teniu un text escrit en un registre i el voleu en un altre, el canviador de to formal ↔ informal ofereix els modes Formal, Professional i Informal. Reescriu el text de manera automàtica, i el resultat pot barrejar tractaments: reviseu-lo sempre, i comproveu que el verb, els pronoms i els possessius siguin coherents amb el tractament que heu triat. Admet fins a 6.000 caràcters per execució.
Per a la correcció final, podeu passar el text pel corrector gramatical català i pel corrector ortogràfic català, que us ajuden a detectar faltes i accents, però no decideixen quin tractament convé a cada situació: això depèn de vosaltres. Si voleu redactar un correu complet, el redactor de correus i cartes té el mode de carta formal.
Per aprofundir en el registre, llegiu també Escriptura formal i informal en català i Com acabar un correu electrònic.
Llista de comprovació abans d'enviar
- He triat un sol tractament (tu o vostè) i el mantinc de principi a fi.
- El verb, els pronoms febles (et/li, el/la) i els possessius (teu/seu) concorden.
- La salutació correspon a la relació: Estimat/da, Benvolgut/da, Hola.
- Després de la salutació hi ha dos punts, no un punt.
- El comiat és coherent amb el to: Cordialment, Atentament, Una abraçada.
- He escrit vós amb accent només si realment era el pronom de respecte.
- He rellegit el text una vegada sencer abans d'enviar-lo.
Proveu les eines
Preguntes freqüents
Puc tractar de tu un professor en català?
Depèn del docent i del centre. Molts professors de Catalunya i les Illes accepten tu, però alguns esperen vostè, sobretot al primer correu. Una bona pràctica és començar amb vostè i canviar a tu si ell o ella respon així.
Es fa servir vós en català actual?
Poc. El vós de cortesia queda sobretot en textos literaris, religiosos i cerimonials, i de manera residual en algunes parles locals. En un correu o una carta, trieu vostè. Recordeu que vós conserva l'accent diacrític segons l'IEC.
Com es diu «usted» en català?
Es diu vostè (singular) i vostès (plural). El verb va en tercera persona: «Vostè pot venir». Els pronoms febles són el, la i li, i el possessiu és seu o seva. Escriviu-ho sempre amb accent a la e final, vostè.
Quina salutació faig servir si no sé qui llegirà el correu?
Una fórmula neutra: «Benvolguts senyors:», «Bon dia:» o «Benvolgut equip de...». Tanqueu amb «Atentament,» o «Salutacions cordials,». Eviteu fer servir el nom d'una persona concreta si no esteu segur que és qui llegirà el missatge.
Guies relacionades
- Com escriure una carta de presentació en català: passos i dos exemples — Una carta de presentació és un text d'una pàgina que acompanya el currículum i explica per què sou la persona adequada p…
- Signes de puntuació en català: coma, dos punts, cometes i punt volat — En català la coma separa incisos, enumeracions i vocatius, però mai el subjecte del verb; el punt i coma i els dos punts…