Paraules que es confonen en català: parelles, regles i exemples

En català es confonen sobretot les parelles que només es distingeixen per l'accent diacrític (més/mes, què/que), les que s'escriuen junt o separat (perquè/per què), les que depenen de la funció (tan/tant, ha/a) i les que imiten el castellà (hi han, tenir que). Aquesta guia dona la regla curta de cada parella, un exemple i una llista de comprovació segons l'Ortografia catalana de l'IEC.

Quines parelles es confonen més en català?

**Les confusions més freqüents en català són de quatre tipus: els accents diacrítics (més / mes), les paraules que s'escriuen juntes o separades (perquè / per què), les formes que depenen de la funció a la frase (tan / tant, ha / a) i els calcs del castellà (hi han, tenir que).** Gairebé totes tenen una regla breu que es pot aplicar en deu segons. La norma de referència és l'Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2016) i el DIEC2, el diccionari normatiu de la mateixa institució.

Per què són tan traïdores? Perquè un corrector ortogràfic no les detecta sempre: mes i més són paraules correctes per separat, i només el sentit de la frase diu quina cal. Per això val la pena conèixer la regla i no només fiar-se de la subratllada vermella.

Taula ràpida: la regla de cada parella

Els accents diacrítics: què es va mantenir el 2016

Un accent diacrític és el que distingeix dues paraules que s'escriuen igual. L'Ortografia catalana del 2016 en va reduir la llista, i en van quedar quinze parelles. Vegeu-ne el funcionament amb un parell d'exemples cada una:

Aquesta és la llista de parelles que mantenen l'accent; la resta dels diacrítics antics ja no s'escriuen. Per això formes que molts parlants encara escriuen amb accent s'han de corregir: dona (no dóna), neta (no néta), adeu (no adéu), os (no ós). Teniu la regla amb exemples a dona o dóna, neta o néta, adeu o adéu i os o ós.

Un truc per a més i mes

Substituïu la paraula per menys. Si la frase continua tenint sentit (vull menys temps), cal més. Si no (vull menys de març), és mes. Amb què i que el truc és semblant: si podeu posar-hi quina cosa (quina cosa dius?), és què; si només uneix dues parts de la frase (dius que vindràs), és que.

Perquè, per què, per que, pel qual

Aquesta és la parella que més consultes genera. Hi ha quatre formes diferents, i cadascuna té una funció.

1. Perquè (junt, sense espai) introdueix una causa o una finalitat. «No he arribat a temps perquè el tren anava endarrerit.» «Us ho explico perquè ho entengueu» (finalitat: aquí el verb va en subjuntiu).
2. Per què (separat, amb accent) pregunta pel motiu, en preguntes directes o indirectes. «Per què no ve la Núria?» «No sé per què no ve.» També es diu per a què quan es pregunta per la finalitat: «Per a què serveix aquest formulari?»
3. El perquè (nom): «Ningú no entén el perquè d'aquella decisió.» Va amb article i es pot posar en plural: els perquès.
4. Pel qual / per la qual / pels quals és el relatiu: «El motiu pel qual ho dic és senzill.» Per que (separat i sense accent) només apareix quan per pertany al verb o al nom d'abans i que introdueix una subordinada: «Hi ha molts motius per pensar que tornarà». No és mai la pregunta ni la causa.

Un truc: si la frase respon a una pregunta, és perquè. Si és ella mateixa la pregunta (o la repeteix), és per què. Si es pot posar un article davant i la paraula vol dir «el motiu», és el nom el perquè.

Ho veieu en una mateixa frase:

Abans: «Per que no has vingut? No se perque.» Després: «Per què no has vingut? No sé per què.»

Dues correccions més a l'exemple: sé porta accent (verb saber), i la pregunta indirecta (no sé per què) també demana per què en dues paraules, com la directa. Si voleu veure aquesta i altres variants a l'entrada específica, vegeu perquè o perque.

Hi ha, ha i a: les confusions de verb

Hi ha no té plural

L'error és de manual i apareix fins i tot en textos acurats: «hi han dos llibres». El verb haver-hi és impersonal i el nom que l'acompanya no és el subjecte, de manera que el verb no concorda. Es diu hi ha dos llibres, hi havia dos llibres, hi haurà dos llibres, hi ha hagut dos llibres. Compareu:

El que sí que varia és el verb haver quan és auxiliar: «Les alumnes han acabat», «Els veïns han vingut».

Ha i a

Ha (sempre amb hac) és la tercera persona del present de haver i va seguit d'un participi: «Ell ha dit», «La mestra ha corregit». A és la preposició: «Vaig a l'escola», «Dono el llibre a la Mireia». Si dubteu, proveu de posar-hi he: «Ell he dit» sona a verb (ha), mentre que «vaig he l'escola» no té sentit (a). També és fàcil de veure en preguntes: «Qui ha vingut?» (tercera persona) davant de «Qui va a dinar?» (preposició).

S'ha, sa, s'hi i es

• S'ha = pronom se + verb ha: «S'ha acabat el curs», «S'ha fet tard».
• Sa és l'adjectiu sa (masculí de sana): «Un cos sa i uns hàbits saludables.» En alguns parlars (balear), també és l'article sa (equivalent a la), però no és l'estàndard escrit.
• S'hi = se + hi: «La Maria s'hi troba bé.»
• Es (pronom, sense accent) es confon amb és (verb): «Es presenta a les eleccions», però «Aquesta és la seva proposta».

Una prova senzilla per a es / és: substituïu per era o serà. Si funciona, és el verb i cal l'accent: «Aquesta era la proposta».

Tan o tant

La regla és de gramàtica, no d'oïda:

• Tan (sense t final) va davant d'un adjectiu o d'un adverbi: «És tan alt», «Viu tan lluny», «Corre tan de pressa».
• Tant va davant d'un nom (amb de si és comptable) o darrere d'un verb: «Tinc tant de temps», «M'agrada tant», «Ha plogut tant».
• Les comparacions prenen la parella corresponent: tan + adjectiu + com (tan útil com ràpid), tant + verb + com (tant parla com escolta).
• Excepcions fixades: tant de bo (desig), tant se val, tant si ho voleu com si no.

Errors típics: «Fa tant de fred» és correcte, «Fa tan fred» també; «Ho vull tant ràpid» és incorrecte (cal tan ràpid).

Les que ens imposa el castellà: calcs i falsos amics

Les interferències de la llengua veïna provoquen errors que no sempre es noten, perquè tenen sentit i sonen coneguts. Vegeu-ne les més habituals:

Alguns d'aquests calcs els marca el corrector ortogràfic d'AdeptWrite (vegeu l'apartat sobre les eines). Un parell d'exemples d'abans i després, escrits com en un correu professional:

Abans: «Entonces, tinc que dir-vos que degut a la situació no hi han places. Vale?» Després: «Aleshores, he de dir-vos que, a causa de la situació, no hi ha places. D'acord?»

L'ela geminada i el punt volat

Col·legi, il·lusió, intel·ligent i paral·lel s'escriuen amb ela geminada (l·l), amb un punt volat (·) entre les dues eles. No és el punt d'un final de frase ni el guió: col.legi (amb punt baix) i col-legi (amb guió) són formes incorrectes. Es llegeix com una l llarga, i en castellà s'ha perdut aquesta geminació, per això les formes sense punt (colegi, ilusió) són una interferència. Més endavant, a la guia de signes de puntuació, expliquem com teclejar el punt volat.

Les entrades col·legi o col.legi, il·lusió o ilusió i intel·ligent o inteligent recullen la regla de cada cas.

Altres parelles que fan dubtar

• Pel / per el. Per + el es contrau sempre: «passeja pel parc», «ho va fer pels seus amics». Mai «per el». Igual que al (a + el) i del (de + el).
• També / tampoc. També afirma, tampoc nega: «Ell també hi va anar», «Ella tampoc no hi va anar». I s'escriu amb accent: també, no tambe.
• Sobretot / sobre tot. Sobretot (junt) és un adverbi: «Sobretot, no hi arribeu tard». Sobre tot (separat) és preposició + pronom: «Va escriure sobre tot allò que havia vist».
• Cap a. Cap a (direcció) s'escriu separat: «Va cap a casa».
• Aquí / hi / ho. Hi substitueix un lloc (hi vaig), ho substitueix una idea (ho sé).

La lectura final és imprescindible

Els errors d'aquesta guia tenen una cosa en comú: la paraula està ben escrita, però no és la que la frase demana. Un corrector automàtic, per bo que sigui, sovint no pot saber si volíeu dir mes o més. Per això convé acabar sempre amb una lectura en veu alta: l'oïda sol notar el que l'ull ja no veu. I, si el text és important (una carta de presentació, un treball de fi de grau, un correu a una empresa), una revisió amb una persona que domini la llengua.

Llista de comprovació abans de lliurar

1. Cerqueu mes, que, es, se, si, te i son sense accent i confirmeu que no calia l'accent diacrític.
2. Cerqueu perque, per que, porque: en català cal perquè (causa o finalitat) o per què (pregunta).
3. Cerqueu hi han, hi havien: canvieu-ho per hi ha, hi havia.
4. Mireu cada tant i cada tan: davant d'adjectiu o adverbi, tan.
5. Cerqueu tinc que, tens que, entonces, vale, pero: són calcs o castellanismes.
6. Comproveu les eles geminades (col·legi, intel·ligent) i que el punt sigui un punt volat.
7. Comproveu que dóna, néta, adéu i ós no portin l'accent de l'ortografia antiga.

Com us poden ajudar les eines d'AdeptWrite

El corrector ortogràfic català s'executa al navegador i es basa en el diccionari Hunspell de Softcatalà i en les regles de l'Ortografia catalana de l'IEC del 2016 que recull l'aplicació. Marca faltes d'ortografia, accents diacrítics suprimits el 2016 i castellanismes habituals, i dona el motiu de cada avís. No substitueix la lectura final: que no hi hagi cap avís tampoc no garanteix que la frase sigui adequada, i les parelles correctes per separat (mes / més) poden passar-li per alt. No és un corrector «oficial» de l'IEC.

El corrector gramatical català revisa la gramàtica, l'ortografia i la puntuació amb un model d'intel·ligència artificial i marca cada canvi perquè pugueu acceptar-lo o rebutjar-lo; els límits els trobareu a la mateixa pàgina. Per mirar si una paraula és al diccionari ortogràfic, teniu el diccionari ortogràfic català, que fa servir el mateix lèxic. I si dubteu entre dues paraules d'un mateix sentit, el cercador de sinònims us pot proposar alternatives.

Resum

• Moltes confusions es resolen amb una regla curta: més és quantitat, tan va davant d'adjectiu, hi ha no varia, perquè respon i per què pregunta.
• L'accent diacrític es manté en quinze parelles (bé, déu, és, mà, més, món, pèl, què, sé, sí, sòl, són, té, ús, vós); la resta s'ha suprimit.
• Els calcs del castellà (tenir que, entonces, vale) tenen sempre alternativa normativa.
• Un corrector ajuda, però no coneix la vostra intenció: llegiu el text abans de lliurar-lo.

← Totes les guies