Com parafrasejar un text en català sense plagiar: tècniques, exemples i exercicis

Parafrasejar és dir amb les vostres paraules i una altra estructura el que diu una font, sense canviar-ne el sentit, i citar-la igualment. Per fer-ho bé: llegiu, tanqueu la font, escriviu de memòria, compareu i afegiu la cita. Canviar només alguns sinònims no és parafrasejar: cal canviar també l'ordre i la construcció de la frase.

Com es parafrasetja un text en cinc passos

Per parafrasejar bé, seguiu aquest ordre: llegiu el fragment fins a entendre'l, tanqueu la font, escriviu de memòria la idea amb les vostres paraules, compareu el resultat amb l'original i citeu l'autor. Aquest mètode funciona perquè evita el vici més comú: anar canviant paraules d'una en una sobre la frase original, que dona un text que encara és, en el fons, la frase d'un altre.

Una paràfrasi correcta compleix tres condicions alhora:

1. Conserva el sentit, sense afegir ni treure res d'important.
2. Canvia de debò el vocabulari i l'estructura, no només dues paraules.
3. Indica la font, perquè la idea continua sent d'algú altre. Parafrasejar no elimina l'obligació de citar.

Aquesta guia mostra cinc tècniques amb exemples en català, explica què no s'ha de tocar mai, proposa exercicis amb solucions i detalla com ajuda el parafrasejador d'AdeptWrite i què no pot fer per vosaltres. Si encara dubteu de la definició, comenceu per Què és la paràfrasi i en què es diferencia de la còpia.

Per què no n'hi ha prou de canviar-ne quatre paraules

Quan algú canvia només alguns mots d'una frase i en manté l'esquelet, el text resultant se sembla massa a l'original. És el que sovint s'anomena «paràfrasi de mosaic» o patchwriting, i en un treball acadèmic pot passar per plagi encara que hi hagi una cita al final.

Vegeu-ho amb un text d'exemple, inventat per a aquesta guia, com si fos el paràgraf d'un TFG d'Educació:

Original. «La incorporació de les tauletes a les aules de primària ha modificat la manera com els alumnes accedeixen a la informació, però no ha garantit per si sola que aprenguin a valorar la fiabilitat.»

La diferència no és quantitativa (quantes paraules han canviat), sinó estructural: la segona versió ha dividit la frase, ha invertit l'ordre de les idees i ha convertit un nom abstracte («incorporació») en una construcció verbal.

Cinc tècniques per parafrasejar en català

No cal aplicar-les totes alhora. La combinació de dues o tres sol bastar. Per això convé conèixer-les una per una.

1. Canviar sinònims, però amb criteri

Un sinònim només serveix si encaixa en el registre i en el significat exacte. Abans de substituir un mot, comproveu-ne el sentit al Diccionari de la llengua catalana (DIEC2) de l'Institut d'Estudis Catalans: dues paraules «semblants» poden no ser intercanviables. Podeu consultar també el cercador de sinònims d'AdeptWrite per trobar-ne candidats, i després verificar-los.

Si un mot us fa dubtar, deixeu l'original.

2. Canviar la veu: activa, passiva pronominal i passiva perifràstica

El català accepta el canvi d'activa a passiva, però no de la mateixa manera que l'anglès. La passiva pronominal («es va aprovar la proposta») és molt natural; la passiva perifràstica amb ser + participi («la proposta va ser aprovada per l'assemblea») és correcta, però cansa si se'n fa un ús continu i sovint s'hi nota l'ombra d'una traducció. Per això, quan canvieu de veu, trieu primer la pronominal quan l'agent no importa.

No canvieu la veu si la frase s'allarga sense motiu: la paràfrasi ha de ser tan clara com l'original.

3. Canviar l'ordre de la frase

El català té una ordenació flexible: podeu avançar un complement, posar la conclusió al davant o girar la frase.

Original. «L'ús dels mòbils a l'aula, tot i que és un tema controvertit, ha millorat la participació dels alumnes més tímids.»

Paràfrasi. «Els alumnes més tímids participen més des que es fan servir els mòbils a classe, per bé que l'ús d'aquests aparells continua generant debat.»

Aquí la idea principal (la participació) passa al davant i la concessió («tot i que és un tema controvertit») es converteix en una frase subordinada al final amb per bé que.

4. Dividir una frase llarga o ajuntar-ne de curtes

Les frases llargues amb moltes subordinades són típiques dels textos acadèmics. Dividir-les és una de les tècniques més útils, perquè canvia l'estructura sencera sense forçar el vocabulari.

Original. «Atès que la majoria dels estudiants que accedeixen a la universitat procedeixen d'instituts on no s'ha treballat de manera sistemàtica la redacció d'informes, cal reforçar aquesta competència durant el primer curs.»

Paràfrasi. «Molts estudiants arriben a la universitat sense haver redactat informes de manera sistemàtica a l'institut. Per això convé reforçar aquesta competència al primer curs.»

5. Canviar la categoria gramatical: nom, verb, adjectiu

Molts textos formals acumulen noms abstractes acabats en -ció, -ment o -itat. Convertir-los en verbs o adjectius, o a l'inrevés, canvia la frase i la fa més directa.

És una tècnica especialment útil en català perquè sovint ajuda a evitar calcs: «es va procedir a la realització de» és més pesat que «es va fer».

Què no s'ha de canviar mai

Una paràfrasi no és una llicència per reescriure-ho tot. Hi ha elements que han de quedar tal com són:

• Termes tècnics i denominacions oficials. Si l'original parla de «dislèxia», no escriviu «dificultat de lectura» com si fossin el mateix. Per saber la forma catalana establerta d'un terme especialitzat, consulteu el TERMCAT, el Centre de Terminologia, i no el traduïu a ull.
• Xifres, dates, noms propis i títols d'obres. Es copien exactament.
• El grau de certesa. Si l'autor diu «podria», no escriviu «demostra». Els verbs com suggerir, indicar, afirmar o demostrar no són intercanviables.
• Les cometes d'una cita literal. Si dins del fragment hi ha una frase que us és impossible dir millor, poseu-la entre cometes llatines i citeu-la com a cita textual.

Un exemple complet, pas a pas

Partim d'un paràgraf inventat, com el que podria aparèixer al marc teòric d'un treball de recerca de batxillerat o d'un TFG:

Original. «El multilingüisme a les aules catalanes planteja un repte doble: d'una banda, garantir que tots els infants assoleixin la competència en català; de l'altra, aprofitar la diversitat lingüística de l'alumnat com a recurs pedagògic i no com a obstacle.»

Pas 1: llegir. La idea central és un repte amb dues cares: aprendre català i valorar les altres llengües.

Pas 2: tancar la font i escriure de memòria. «A les escoles de Catalunya conviuen moltes llengües, i això obliga a fer dues coses a la vegada.»

Pas 3: completar amb el que falta. Falta el contingut de les «dues coses». Torneu a mirar l'original, no per copiar-ne les paraules sinó per no perdre cap idea: «…cal que tothom aprengui bé el català, però també que les llengües de casa deixin de ser vistes com un problema i passin a ser un recurs per aprendre.»

Pas 4: comparar. Hi ha el mateix sentit? Sí. Hi ha frases calcades? No. Hi ha termes tècnics que calia mantenir? «Competència» s'ha convertit en «aprendre bé el català»: és acceptable, però en un treball de didàctica potser convé conservar «competència lingüística».

Pas 5: citar. Afegiu l'autor i l'any segons l'estil de la vostra facultat, per exemple: (Cognom, 2020). L'eina de bibliografia d'AdeptWrite genera la referència en APA 7, MLA 9, Chicago, Harvard o IEEE; verifiqueu-ne les dades i la puntuació abans de lliurar.

Llista de comprovació abans de lliurar

• Entenc la idea i l'he escrita sense tenir l'original davant?
• L'estructura de les frases és diferent, no només els mots?
• Els termes tècnics, les xifres i els noms propis són exactes?
• He conservat els matisos (potser, sovint, sempre)?
• He posat cometes allà on he mantingut una frase literal?
• He afegit la cita i la referència a la bibliografia?

Errors habituals en català

Quan es parafrasetja de pressa, apareixen sempre els mateixos problemes:

• Calcs del castellà o de l'anglès. A nivell de (millor: pel que fa a), en base a (millor: d'acord amb, basant-se en), degut a (millor: a causa de, per). Són construccions que es detecten ràpid en una revisió.
• Pronoms febles perduts. En reescriure, és fàcil deixar-se el hi, el en o el ho, o col·locar-los malament. Torneu a llegir la frase en veu alta.
• Apostrofació. Si canvieu una paraula, canvia també l'article: «l'estudi» però «el treball», «d'una» però «de la». El corrector ortogràfic hi ajuda.
• Accents diacrítics. Des de l'Ortografia catalana de l'IEC del 2016 s'han suprimit accents com els de dona (verb), neta o adeu, però se'n mantenen d'altres com més, què o sé. Si copieu un fragment d'un text antic, poden aparèixer formes ja superades.

Exercicis amb solucions

Proveu de parafrasejar aquestes tres frases abans de mirar les solucions. Són inventades i no representen cap font real.

1. «Els alumnes que treballen en grup solen obtenir millors resultats que els que treballen sols, sempre que el professorat orienti l'activitat.»
2. «L'anàlisi de les enquestes va permetre identificar tres perfils de lectors, cadascun amb uns hàbits ben diferenciats.»
3. «La falta de descans durant la setmana d'exàmens afecta la capacitat de concentració i, en conseqüència, el rendiment.»

Solucions possibles (n'hi ha moltes de correctes):

1. «Quan el professorat guia l'activitat, treballar en grup acostuma a donar millors resultats que fer-ho sol.» (canvi d'ordre: la condició passa al davant).
2. «Les enquestes van revelar tres tipus de lectors amb costums molt diferents entre ells.» (veu activa amb un altre subjecte, canvi de substantiu a verb).
3. «Dormir poc durant la setmana d'exàmens fa perdre concentració i, per tant, es rendeix menys.» (nominalització convertida en construcció verbal).

Fixeu-vos que cada solució combina dues o tres operacions alhora i que cap no perd el matís de l'original: a la primera, la condició («sempre que el professorat orienti l'activitat») continua present. Aquesta és la mentalitat que cal tenir.

Com us pot ajudar el parafrasejador d'AdeptWrite

El parafrasejador de textos reescriu un text en català (o en una altra llengua) amb un motor d'IA. Té set modes: Estàndard, Formal, Informal, Acadèmic, Creatiu, Escurçar i Allargar. El límit és de 6.000 caràcters per execució, no cal registrar-se i les paraules canviades es destaquen perquè les pugueu revisar una per una.

Per a un treball universitari, el mode Acadèmic és el punt de partida lògic. La manera d'usar-lo fa la diferència:

1. Enganxeu un paràgraf concret, no tot el capítol, així el resultat és més fàcil de revisar.
2. Compareu la proposta amb l'original i comproveu el sentit, els termes tècnics i els matisos. L'eina no sap quina és la vostra font ni què heu de defensar.
3. Passeu el resultat pel corrector gramatical per detectar calcs o errors de concordança.
4. Si voleu veure si el text s'assembla a fonts obertes, proveu el detector de plagi. Cerca coincidències en fonts obertes en línia, no a tot internet: un resultat sense coincidències vol dir que no se n'han trobat en aquestes fonts, no que el text sigui original.
5. Afegiu la cita i la bibliografia.

L'eina fa un esborrany; la responsabilitat que el text sigui fidel i estigui citat és vostra. Tampoc no garanteix que passi un programa de similitud concret: els programes i els llindars els decideix cada centre, i convé preguntar-ho al tutor.

Quan cal citar encara que hàgiu parafrasejat

Sempre que la idea, l'argument, la dada o l'estructura del raonament no sigui vostra. No cal citar el coneixement comú (per exemple, que Barcelona és a Catalunya), però sí una dada concreta, una interpretació o una teoria. En cas de dubte, citeu. Les normes exactes (cita en el text, nota a peu de pàgina, format de la bibliografia) depenen de la facultat i del director del treball: seguiu la guia de la vostra universitat o, si no n'hi ha, un estil com l'APA 7 de manera coherent.

← Totes les guies