Com fer un resum d'un text: passos, longitud i exemple
Per fer un resum, llegiu el text sencer, subratlleu les idees principals, escriviu-les amb paraules pròpies en l'ordre de l'original, enllaceu-les amb connectors i reviseu que no hi falti res d'essencial ni hi sobri opinió. Un resum bo acostuma a ocupar una quarta part del text, més o menys, i no hi afegeix res que l'original no digui.
Com es fa un resum, en poques paraules
Un resum és una versió més curta del text que conserva les idees principals, amb paraules pròpies i en el mateix ordre, sense afegir-hi opinió ni exemples nous. Per fer-lo, cal llegir, distingir el que és essencial del que és accessori, reescriure-ho i comprovar-ho contra l'original. Aquest és el mètode en sis passos que explicarem amb un exemple:
- Llegiu el text sencer, sense escriure res.
- Dividiu-lo en parts i poseu un títol breu a cada part.
- Subratlleu o anoteu la idea principal de cada paràgraf.
- Elimineu exemples, repeticions i detalls.
- Redacteu-lo amb paraules pròpies i connectors.
- Compareu-lo amb l'original i reviseu-lo.
Resum, síntesi i esquema: no són el mateix
A l'escola i a l'institut aquests tres termes es fan servir sovint com a sinònims, però fan feines diferents. Els criteris poden variar segons el centre o el docent; aquesta és la distinció més habitual.
| Resum | Síntesi | Esquema | |
|---|---|---|---|
| Què és | El mateix text, condensat | Una visió pròpia que integra una o diverses fonts | Les idees en forma de llista jeràrquica |
| Format | Text corregut (paràgrafs) | Text corregut, amb relació entre idees | Títols, apartats, punts, fletxes |
| Ordre | El de l'original | El que escolliu vosaltres | El de l'original, visual |
| Vós hi poseu opinió? | No | Normalment no, però reorganitzeu | No |
| Per a què serveix | Entendre i recordar un text | Comparar o integrar diverses fonts | Estudiar i organitzar |
Si us demanen un resum d'un capítol, no feu una llista de punts: escriviu paràgrafs. I si el que necessiteu és una paràfrasi, és a dir, repetir una sola idea amb altres paraules i amb una llargada semblant, llegiu Què és la paràfrasi.
Els sis passos, amb un exemple d'història
Per veure el mètode en acció fem servir un text inventat per a aquesta guia, escrit a la manera d'un manual d'història de segon de batxillerat. No reprodueix cap llibre de text real.
Text original (141 paraules)
«Al llarg del segle XIX, Catalunya va viure un procés d'industrialització que la va diferenciar de la majoria de territoris de la península. El tèxtil, sobretot el cotó, va ser el motor d'aquest canvi. Les fàbriques es van instal·lar primer a Barcelona i, més tard, a les valls dels rius Llobregat i Ter, on l'aigua proporcionava energia. Amb les fàbriques va créixer la classe obrera, que vivia en barris amb males condicions i treballava jornades molt llargues. Aquestes condicions van donar lloc a les primeres societats obreres i a vagues importants. Paral·lelament, una burgesia industrial va acumular capital i va influir en la vida política i cultural, per exemple, en el moviment de la Renaixença. Tanmateix, aquesta industrialització va ser desigual: algunes comarques van quedar al marge del canvi, i l'agricultura va continuar sent l'activitat principal en bona part del territori.»
Pas 1. Llegiu-lo sencer
Llegiu-lo una vegada sense subratllar. Poseu-vos una pregunta: de què parla i què en diu? Aquí: de la industrialització de Catalunya al segle XIX i de les seves conseqüències.
Pas 2. Dividiu-lo en parts
Poseu un títol breu a cada part:
- Frases 1-2: la industrialització i el tèxtil.
- Frase 3: on s'instal·len les fàbriques.
- Frases 4-5: la classe obrera i les primeres reivindicacions.
- Frase 6: la burgesia industrial.
- Frase 7: la desigualtat territorial.
Pas 3. Escriviu la idea principal de cada part
- Catalunya s'industrialitza al segle XIX, amb el cotó com a motor.
- Les fàbriques es concentren a Barcelona i a les valls fluvials.
- Neix una classe obrera amb males condicions que s'organitza.
- Una burgesia industrial guanya influència política i cultural.
- El procés és desigual i hi ha zones agràries al marge.
Pas 4. Descarteu el que no és essencial
Aquí cau el que serveix d'exemple o d'adorn: els noms concrets dels rius (Llobregat i Ter) podrien desaparèixer en un resum curt, igual que «per exemple, el moviment de la Renaixença». No hi esborreu res que canviï el sentit. Aquest criteri depèn del que us demanin: un resum per a un examen de selectivitat potser ha de conservar-los.
Pas 5. Redacteu-lo amb paraules pròpies i connectors
Resum (72 paraules)
«Al segle XIX Catalunya es va industrialitzar, amb el tèxtil cotoner com a sector principal, i les fàbriques es van concentrar a Barcelona i a les valls fluvials. D'aquest procés va sorgir una classe obrera que, per les males condicions de vida, es va organitzar en societats i vagues. Alhora, la burgesia industrial va guanyar influència política i cultural. Tanmateix, el canvi va ser desigual i moltes comarques van continuar sent agràries.»
Observeu què s'ha fet: no s'ha copiat cap frase sencera, l'ordre és el de l'original, no hi ha cap opinió i s'han fet servir connectors (alhora, tanmateix) per lligar les idees.
Pas 6. Compareu-lo amb l'original
Aquesta és la revisió que gairebé tothom salta. Poseu els dos textos l'un al costat de l'altre i comproveu:
- Hi ha totes les idees principals? (Industrialització, tèxtil, obrers, burgesia, desigualtat.)
- Hi ha alguna cosa que l'original no diu? (Si hi ha una afirmació nova, esborreu-la.)
- Els matisos es mantenen? (Si l'original diu «bona part del territori», no escriviu «tot el territori».)
- El sentit global és el mateix?
Quina llargada ha de tenir un resum?
No hi ha una norma universal; depèn de l'encàrrec. Com a regla pràctica, un resum escolar sol ocupar entre una quarta part i un terç del text original, i convé que us ho precisi el docent. Si us diuen «en 100 paraules», feu-ho en 100. En l'exemple anterior, un text de 141 paraules s'ha reduït a 72, és a dir, a la meitat aproximadament: és una proporció generosa, pensada per no perdre cap idea d'un text tan curt, i en textos molt llargs la proporció pot ser molt més petita.
Altres indicacions útils:
- Un resum té un sol paràgraf si el text és curt; en textos llargs, un paràgraf per cada bloc d'idees.
- Si l'enunciat diu «resum d'un llibre», sol incloure el plantejament, el desenvolupament i el desenllaç, sense valoracions.
- Si us demanen una valoració, això ja no és un resum, sinó un comentari.
Connectors útils per enllaçar idees
Els resums sonen telegràfics si no hi ha connectors. Aquests són alguns dels més habituals en català, agrupats per funció:
| Funció | Connectors |
|---|---|
| Afegir | a més, així mateix, també, alhora |
| Oposar | però, tanmateix, en canvi, no obstant això |
| Causa | perquè, ja que, a causa de |
| Conseqüència | per tant, així doncs, d'aquí que |
| Ordenar | en primer lloc, després, finalment |
| Concloure | en resum, en definitiva, en conclusió |
Atenció amb els calcs del castellà: es diu tanmateix i no sin embargo, i a causa de o per culpa de, no degut a. Per resoldre dubtes de lèxic podeu consultar el Diccionari de la llengua catalana de l'IEC (DIEC2) i, per a la terminologia, el TERMCAT.
Errors habituals en fer un resum
- Copiar frases de l'original i només suprimir-ne trossos: això és retallar, no resumir.
- Posar-hi opinió («em sembla interessant que...»).
- Afegir informació que no és al text, encara que sigui certa.
- Perdre el fil: deixar de banda una idea clau i conservar-ne un exemple.
- Fer-lo massa llarg, gairebé una paràfrasi, o massa curt, una llista de paraules soltes.
- No citar la font. Un resum d'un text aliè continua sent informació d'una altra persona; a un treball cal indicar-ne l'origen. Per a les referències podeu usar el generador de bibliografia.
Resumir amb una eina automàtica i contrastar-ho
El resumidor de textos d'AdeptWrite condensa un text en tres formats: Punts clau, Paràgraf i Una frase. Admet fins a 6.000 caràcters per execució. Pot servir per tenir un primer esborrany o per veure si us ha passat per alt alguna idea.
Però un resum automàtic no és un resum fet. Abans de fer-lo servir:
- Llegiu l'original. No podeu comprovar res si no sabeu què diu.
- Verifiqueu cada idea contra el text: ha d'estar-hi. Una eina d'IA pot ometre un matís important o expressar amb massa seguretat una cosa que l'original deixa oberta.
- Comproveu xifres, noms i dates. Són el que més fàcilment es modifica.
- Reescriviu amb la vostra veu si és un treball que us avaluen: l'esborrany és un punt de partida.
- Reviseu el resultat amb el corrector gramatical català.
Si el que voleu és saber quantes paraules fa el resum, el comptador de paraules ho diu a l'instant. I si us demanen una versió amb altres paraules però de la mateixa llargada, no és un resum sinó una paràfrasi: llegiu Com parafrasejar un text.
Llista de comprovació abans de lliurar el resum
- Té les idees principals i cap de nova.
- Segueix l'ordre de l'original.
- Està escrit amb paraules pròpies, sense frases copiades.
- No inclou opinions ni valoracions.
- Té la llargada que demana l'encàrrec.
- Els connectors lliguen les idees.
- Xifres, dates i noms coincideixen amb l'original.
- Indica la font, si és per a un treball.
- Ortografia i puntuació revisades.
Proveu les eines
Preguntes freqüents
Com es comença un resum?
Llegint tot el text una vegada sense escriure res. Després el dividiu en parts, en subratlleu o anoteu la idea principal de cada una i les redacteu amb paraules pròpies. Només llavors enllaceu les idees amb connectors i comproveu el resultat contra l'original.
Quina diferència hi ha entre resum, síntesi i esquema?
El resum condensa un text en el mateix ordre i sense opinió. La síntesi integra una o diverses fonts amb una organització pròpia. L'esquema presenta les idees en forma de llista jeràrquica, no de text corregut. Els criteris poden variar segons el docent.
Quantes paraules ha de tenir un resum?
Depèn de l'encàrrec: si us diuen una xifra, seguiu-la. Com a regla pràctica, un resum escolar sol fer entre una quarta part i un terç de l'original, però no és una norma universal. En cas de dubte, pregunteu al docent o repasseu l'enunciat.
Puc fer servir un resumidor automàtic per al meu treball?
Com a ajuda sí, però no com a substitut. Llegiu l'original, comproveu que el resum no ometi cap idea ni n'afegeixi cap de nova, i verifiqueu xifres i noms. Si és un treball avaluable, reescriviu-lo amb la vostra veu i indiqueu la font.
Guies relacionades
- Què és la paràfrasi? Definició, exemples i diferència amb el resum i la cita — La paràfrasi és la reformulació d'un text amb paraules i estructura pròpies, conservant-ne tot el sentit i una llargada …
- Com parafrasejar un text en català sense plagiar: tècniques, exemples i exercicis — Parafrasejar és dir amb les vostres paraules i una altra estructura el que diu una font, sense canviar-ne el sentit, i c…
- Què és el plagi? Tipus, exemples en català i conseqüències a la universitat — El plagi és presentar com a propis el text, les idees o el treball d'una altra persona sense indicar-ne la font. Inclou …
- Com funcionen els detectors de textos d'IA i són fiables? — Un detector de textos d'IA compara les pautes estadístiques d'un escrit (vocabulari previsible, ritme de les frases, con…