Què és el plagi? Tipus, exemples en català i conseqüències a la universitat

El plagi és presentar com a propis el text, les idees o el treball d'una altra persona sense indicar-ne la font. Inclou copiar literalment, barrejar fragments, reutilitzar un treball propi sense avisar i traduir una font (per exemple, del castellà) sense citar-la. Les conseqüències les fixa la normativa de cada universitat; un detector només troba coincidències, no intencions.

Què és el plagi?

El plagi és presentar com a propi un text, una idea o un treball que és d'una altra persona, sense reconèixer-ne l'autoria. No cal que hi hagi mala intenció: també es parla de plagi quan algú oblida la cita, copia una frase «perquè ja estava ben dita» o enganxa una traducció sense dir d'on surt. El que compta és que el lector creu que allò és vostre i no ho és.

Convé separar-ho de dues coses pròximes. La cita literal és legítima si porta cometes i font. La paràfrasi és legítima si reformuleu de debò i també citeu la font; en parlem a Què és la paràfrasi. El que no és legítim és callar d'on ve el material.

Pel que fa a la llei, el text refós de la Llei de propietat intel·lectual permet incloure fragments d'obres alienes «a títol de cita» o per a l'anàlisi, el comentari o el judici crític, sempre que s'indiqui la font i l'autor (article 32 del Reial decret legislatiu 1/1996, al BOE). La qüestió acadèmica és més exigent que la legal: encara que la còpia no sigui cap infracció de drets d'autor, a la universitat continua sent una falta d'honestedat.

Tipus de plagi amb exemples en català

Els exemples següents són inventats per a aquesta guia, escrits al to d'un treball de grau.

1. Plagi literal (còpia directa)

Es copia un fragment tal qual, sense cometes ni font.

Font (inventada). «La premsa en català va viure durant els anys trenta una expansió sense precedents, tant pel nombre de capçaleres com per l'abast dels lectors.»

Treball de l'estudiant. «La premsa en català va viure durant els anys trenta una expansió sense precedents, tant pel nombre de capçaleres com per l'abast dels lectors.»

Cal posar-ho entre cometes i citar l'autor i la pàgina, o bé parafrasejar-ho i citar igualment.

2. Plagi de mosaic (patchwriting)

Es combinen trossos de diverses fonts i només es canvien alguns mots, o s'hi afegeixen connectors propis. Sembla un text nou, però l'estructura i la major part de les paraules continuen sent d'altri.

Font. «L'expansió de la premsa en català durant els anys trenta es va deure a l'alfabetització i a la proliferació de capçaleres.»

Mosaic. «L'expansió de la premsa catalana en els anys trenta es va deure a l'alfabetització i al creixement de capçaleres, i a més a més…»

Només s'han permutat dos mots. Una paràfrasi de debò canviaria l'estructura de la frase i, en tot cas, citaria la font.

3. Autoplagi

Reutilitzar, sense dir-ho, un treball vostre ja lliurat (per exemple, el treball d'una assignatura convertit en capítol del TFG). No és «robar» a ningú, però es presenta com a nou allò que ja es va avaluar. Si voleu reaprofitar material propi, aviseu el docent i citeu el vostre treball anterior.

4. Plagi per traducció: el cas propi del català

Aquest és el tipus més típic quan s'escriu en català. Una gran part de la bibliografia universitària és en castellà o en anglès, i la temptació és traduir-ne un paràgraf i posar-lo com a text propi.

Font en castellà (inventada). «La rápida urbanización transformó las relaciones entre el campo y la ciudad y generó nuevas desigualdades.»

Traducció sense citar. «La ràpida urbanització va transformar les relacions entre el camp i la ciutat i va generar noves desigualtats.»

El text és «nou» en català, però les idees, l'ordre i l'estructura són els de l'autor original: continua sent plagi si no hi ha cita. Hi ha una dificultat afegida: els detectors que busquen coincidències de paraules no sempre troben una font en una altra llengua. Que no el trobi el programa no vol dir que no sigui plagi; ho determina qui avalua, no l'eina.

A més, copiar del castellà sol deixar-hi calcs lingüístics: tenir que en lloc de haver de, a nivell de, en base a, degut a. Aquests rastres no demostren res, però un lector atent els nota. Si us interessa, la guia sobre paraules que es confonen en català en recull alguns.

5. Plagi d'idees o de «font secundària»

Atribuir-se una idea concreta encara que ho hàgiu dit amb altres paraules, o citar una font que no heu llegit i que només coneixeu a través d'una altra (en aquest cas, cal escriure «citat a…»). Només el coneixement comú, que qualsevol persona del camp coneix, no necessita cita.

6. Text generat per intel·ligència artificial

Presentar com a propi un text redactat per una eina d'IA pot constituir una falta si la normativa de l'assignatura o del centre no ho permet. Les regles canvien molt segons el docent: llegiu què diu la guia docent de l'assignatura. Hi tornem a Què és ChatGPT i com funciona amb el català.

Quadre resum

Què diuen les universitats catalanes i quines conseqüències té

Cada universitat (UB, UAB, UPC, UPF, UdG, UdL, URV, UVic, UOC i la resta) té la seva pròpia normativa d'avaluació, un reglament de convivència o un codi d'integritat, i cada una concreta què considera una falta i quines sancions s'apliquen. Aquesta guia no pretén resumir-les: les condicions canvien amb els anys i entre centres, i no n'hem pogut verificar el text vigent en línia el 2026-11-01. El que sí és habitual en aquest tipus de normativa és que:

• un treball plagiat pot rebre un suspens en aquella activitat o en tota l'assignatura;
• les faltes més greus poden obrir un expedient disciplinari;
• els criteris s'apliquen també als treballs finals (TFG, TFM) i a les tesis;
• el docent pot demanar explicacions o una defensa oral.

Abans de lliurar res, consulteu a la web de la vostra universitat el document oficial vigent (cerqueu «normativa d'avaluació», «plagi» o «integritat acadèmica») i la guia docent de l'assignatura. Si teniu dubtes sobre un cas concret, pregunteu al docent o al tutor del TFG.

Com evitar el plagi pas a pas

1. Anoteu la font mentre llegiu. Autor, any, títol, pàgina i enllaç. Després costa molt de reconstruir-ho.
2. Separeu les notes en tres colors o seccions: cites literals, paràfrasis i idees pròpies.
3. Citeu amb cometes qualsevol fragment copiat, encara que sigui de dues línies.
4. Parafraseu sense mirar la font i després compareu: si coincideixen seqüències de mots, torneu a reformular.
5. Citeu sempre, també la paràfrasi i la traducció.
6. Feu servir un estil de citació coherent (APA 7, per exemple) i tanqueu el treball amb la bibliografia. El generador de bibliografia dona format a les referències en APA 7, MLA 9, Chicago, Harvard i IEEE; hi heu de comprovar les dades i adaptar-les a la normativa del vostre centre.
7. Passeu una comprovació abans de lliurar, sabent què en podeu esperar (vegeu la secció següent).

Què detecta un detector de plagi i què no

El detector de plagi d'AdeptWrite accepta de 30 paraules fins a 6.000 caràcters per execució. Tria entre quatre i vuit fragments característics del text, els cerca en fonts obertes (Viquipèdia i Viquitexts en la llengua del text, l'Internet Archive, Europe PMC, DOAJ i, per a textos acadèmics en anglès, arXiv) i marca els passatges que coincideixen amb el que ha trobat. Només s'envien aquests fragments curts a les fonts, no el text sencer.

Té límits que heu de tenir presents:

• No cerca a «tot internet». Només a les fonts obertes esmentades; la cerca ampliada al web només hi és si l'administració del servei l'ha activada.
• Un 0 % no demostra que el text sigui original. Vol dir que no s'ha trobat res en aquestes fonts.
• No troba treballs d'altres estudiants ni documents privats o de pagament que no són en obert.
• No sap de traduccions sense relació de paraules: el plagi per traducció, descrit més amunt, pot passar desapercebut.
• Un percentatge no és una sentència. Cites ben fetes també apareixen com a coincidències; qui avalua ha de llegir els passatges.

Si el detector marca un fragment, decidiu: o és una cita que cal posar entre cometes amb font, o és un fragment que heu de reformular i citar. Per a una part que sigui una frase feta o una definició estàndard, valoreu si n'hi ha prou amb una cita. L'ajuda per parafrasejar pot donar-vos un primer esborrany de reformulació, però el resultat l'heu de revisar i de citar igualment; és una eina d'IA i no garanteix que s'allunyi prou de la font. Quan els dubtes són d'estil, la guia Com parafrasejar un text us pot servir de procediment.

Errors freqüents

• Pensar que «traduït» vol dir «meu». No: cal citar l'original.
• Posar la font només al final sense cites dins del text. El lector no sap quina idea ve de quina font.
• Citar només el que és literal i oblidar les paràfrasis.
• Copiar la bibliografia d'un altre treball sense haver llegit les obres.
• Fiar-se només del percentatge d'un detector. Un baix no prova res i un alt no sempre significa plagi.
• Deixar calcs del castellà que delaten una traducció mal reescrita. El corrector gramatical català i el corrector ortogràfic ajuden a detectar-ne alguns, però no substitueixen la lectura final de qui signa el treball.

Resum ràpid

• Plagi = presentar com a propi allò que és d'altri, amb o sense intenció.
• Tipus: literal, mosaic, autoplagi, traducció, idees i ús no declarat de la IA.
• Traduir una font del castellà o de l'anglès sense citar-la també és plagi.
• Les conseqüències les fixa la normativa de la vostra universitat: consulteu-la.
• Un detector només troba coincidències en fonts obertes; el criteri final és humà.

← Totes les guies